Integrar les gallines a la dinàmica quotidiana de la vinya ha estat una de les tasques que hem dut a terme darrerament. Pas rere pas, continuem perseguint el nostre propòsit de fer créixer, com una taca d’oli, la cultura del respecte per la terra, pel futur del Penedès.
Quan a Gramona vam començar a treballar en biodinàmica, ja fa anys, un dels reptes que se’ns plantejava era la integració del regne animal. Per treballar en aquest sentit, vam voler que els animals que teníem a casa tinguessin un paper actiu, com el tenim els humans, sense caure en l’utilitarisme. Les vaques de l’Albera que vam acollir, ens van proporcionar de seguida la matèria primera per elaborar preparats biodinàmics i, aviat, vam començar a llaurar amb cavalls, una pràctica avui quotidiana al nostre petit univers.
En arribar les ovelles de raça ripollesa van aprendre a desbrossar l’herba entre les fileres, tot resistint la temptació de les fulles tendres dels ceps i, actualment, el ramat passa els dies entre les diferents vinyes dels nostres paratges. Els ruscos de les abelles han anat ocupant diferents ubicacions a les nostres vinyes i ens ajuden a pol·linitzar la vegetació secundària a tota la propietat.
De mica en mica, l’ecosistema que conformem amb els animals i les plantes del paisatge de casa nostra es va enriquint i consolidant.
El pasturatge de les gallines
Amb l’ajut del Carles de Cal Nadal de Sant Quintí de Mediona, hem trobat la manera de poder oferir a les gallines, que tenim de fa anys, una vida més plena. Junts, vam estar treballant en el disseny i la construcció d’un galliner mòbil, que havia de complir diversos requisits: ser prou lleuger perquè un cavall el pogués arrossegar, prou gran perquè dues dotzenes de gallines hi visquessin confortablement, prou estret perquè passés entre fileres i amb un terra adequat per permetre que la gallinassa arribés al sòl directament. I hem trobat la manera de fer-ho tot possible.
El nostre galliner mòbil té la base d’enreixat, d’aquesta manera els fems de les aus cauen a terra, també quan són dins el galliner. Cada matí, el corral es mou uns metres i n’obrim la porta. Les bèsties surten i campen per la vinya, gratant el terra per trobar cucs i altres insectes i menjant l’herba que creix entre les passades: entren i surten del galliner lliurement. De nit, han après a entrar per dormir i, abans de fer-se fosc, anem a tancar-los-hi la porta, per protegir-les de les guineus i d’altres petits mamífers que poden robar els ous i esverar el galliner.
Dins la caseta amb rodes, a banda de nius per la posta i abeuradors, les seves habitants també hi tenen menjadores amb cereal ecològic, per completar la dieta d’herba i insectes que picossegen a les vinyes.
Sinergies
L’addició de nitrogen fàcilment assimilable a la terra, que aporten les defecacions de les gallines, és un dels efectes secundaris beneficiosos que significa tenir aquest galliner itinerant a casa nostra, però no només buscàvem això. L’objectiu primer del treball de recerca, disseny i construcció del galliner, que hem dut a terme, sempre ha estat sintonitzar les energies de la finca en una única freqüència. De fet, tota la nostra feina s’enfoca al mateix punt per, d’aquesta manera, aconseguir que els vins siguin capaços de transmetre aquesta energia. I ens en sortim: tenim uns sòls cada dia més vius, que produeixen uns mostos més rics i equilibrats que ens permeten minimitzar la intervenció al celler.
Les nostres gallines són de la raça ancestral del Penedès, no es pot dir amb certesa quants segles fa que forma part del paisatge que compartim, i s’ha adaptat molt bé a la nova vida dinàmica. Tenen el plomatge negre cada dia més lluent i han incrementat la posta dels seus ous rogencs. Dels ous de les ponedores que viuen en galliners mòbils es diu que són més rics en vitamines i minerals i que són fins a un 25% més pobres en greixos saturats.
Anem tancant el cercle biodinàmic: el sòl proporciona aliment a les gallines, un cop digerit, elles hi tornen nutrients per als ceps, que produeixen el raïm amb què elaborem els nostres vins escumosos.
