Un món més verd és possible, tot i que curar el maltractament al que la terra està sotmesa no és fàcil. El canvi està arribant, poc a poc i per zones, però és encoratjador. Per això, alguns treballadors del camp en general, i els viticultors en particular, han hagut de sacrificar part de la seva producció a favor d’uns camps vius on hi creixen plantes fortes. Aquest esforç, que avui sembla infinit per a alguns, tindrà una recompensa per a les generacions que vénen, ja que es podrà gaudir d’unes terres de sòls estructurats i actius.
En el cas del Penedès, l’agricultura ecològica va començar a adquirir rellevància fa ja alguns anys, i poc a poc ha anat captant més adeptes (no només vinyaters i cellerers, sinó també els propis consumidors del vi). La principal diferència entre aquest tipus de cultiu amb el convencional és que el primer té un límit menor d’utilització de sulfurós i se l’exclou de l’ús de productes químics sintètics com els fertilitzants i plaguicides. L’objectiu és clar: destorbar el mínim possible el medi ambient i, per tant, mantenir la fertilitat del sòl alimentant-lo de manera natural buscant la sostenibilitat. De fet, per a l’agricultor, la viticultura ecològica és treballar amb un major respecte al medi ambient i una disminució de productes químics. Per al consumidor, això es transforma en poder disposar de productes obtinguts sense cap tipus de pesticida o fertilitzant artificial.
Un pas més enllà de l’ecologia arriba l’agricultura biodinàmica, que està basada en les teories de Rudolf Steiner. El filòsof austríac va plantejar una explotació de la naturalesa en perfecte harmonia entre el món vegetal, animal, mineral i el propi cosmos. Amb aquesta pràctica es tracta la terra com un ésser viu en el qual la vinya és considerada un element més d’aquest, i on les aportacions repercuteixen directament a la planta. Pel que fa als productes utilitzats: són només preparats biodinàmics com el 500 (preparat de banya amb fems de vaca) i el 501 (preparat de sílice, elaborat amb quars en banya de vaca) entre d’altres en els quals les herbes medicinals són protagonistes. Aquests preparats s’apliquen tenint en compte en la mesura del possible el calendari biodinàmic astral. La biodinàmica és, en definitiva, tot un món en el qual aquesta filosofia ha de fluir i ser portada a terme amb consciència.
En aquest tipus de corrent de cultiu es troba Gramona, que va començar el seu camí fa 10 anys amb una trobada que va marcar un abans i un després en la seva manera de treballar: Lyidia i Claude Bourguignon. Aquesta parella d’agrònoms francesos són els fundadors del Laboratori d’Anàlisi Microbiològic del Sòl, i van arribar a casa nostra buscant solucions contra una plaga que estava devorant una de les parcel·les. Després d’una primera anàlisi van alertar la família Gramona: el sòl s’estava quedant sense vida. L’ús de l’agricultura tradicional durant varies dècades havia passat factura i era hora de regenerar-lo i tornar-li la vitalitat que havia tingut fa anys.
La cinquena generació de la família va iniciar aleshores un canvi gradual però amb un objectiu clar: recuperar la vida dels sòls per deixar el millor llegat a les generacions futures. La feina s’ha efectuat pas a pas i aquesta és la millor manera de fer evolucionar la finca, segons els Bourguignon: avançar progressivament, sense cremar cap etapa, ja que el sòl respon lentament. Després de treballar el 100 per 100 de les terres en viticultura ecològica, es va començar a integrar l’agricultura biodinàmica, que és la que regna actualment. Com a resultat, tots els vins de Gramona són ja procedents d’agricultura ecològica, i des de l’anyada 2014 estan certificats com a Demeter per la seva feina biodinàmica, no només a la vinya sinó també a la vinificació. El tiratge dels caves amb vins procedents d’aquest tipus d’agricultura són també una realitat, tot i que les llargues criances a les que estan sotmesos faran que encara triguin uns anys en sortir a la llum.
El canvi cap a allò natural ha sabut transmetre el gust de la terra a cada vi. Com Claude Bourguignon va dir, “per tenir un bon sòl s’ha de procurar que l’activitat biològica del sòl sigui elevada, ja que els microbis són els que nodreixen la vinya. Si el sòl no està viu, no podrà alimentar correctament la planta. Però, afortunadament, la biodinàmica reactiva de forma extraordinària la vida als sòls, l’increment de la microbiologia i la fauna. Aquí és on es troben els vins de terroir”.
Uns vins que, com La Maca, Bru, Mart i Font Jui, són capaços de mostrar el Penedès a cada glop.
