La història s’escriu amb els noms de moltes persones, homes i dones, que han invertit temps i esforç en fer que cada dia sigui una mica diferent de l’anterior, potser una mica millor, vist en perspectiva.

No hi ha altra manera d’apreciar la veritable dimensió de la feina feta que aturar-nos un moment i girar la vista enrere. Sovint, és un exercici que no fem perquè dinàmica del dia a dia ens ocupa i cal un agent extern per aturar-nos i fer-nos reflexionar.

Durant la verema 2023, un fet va irrompre a les nostres vides i ens va obligar a aturar-nos. El 4 d’agost Xavier Gramona va morir a conseqüència d’una caiguda al celler, ocorreguda una setmana abans.

A partir d’aquell moment i durant setmanes, potser mesos, es van succeir missatges arribats d’arreu del món i per canals diversos. Trucades, textos a les xarxes socials, articles als mitjans, visites, correus electrònics… vam intentar respondre’ls tots i des d’aquí els volem tornar a agrair, molt sincerament.

El llegat que el Xavier deixa darrere seu és immens. Va assumir la missió de fer conèixer al món que els vins escumosos de la casa podien ser, són, un referent de qualitat. I juntament amb el seu cosí Jaume, abans que ningú, en van convèncer la mateixa gent de la casa. Potser aquesta és la fita més important de la cinquena generació, el que a Gramona en diem «el canvi de paradigma», és a dir, convèncer tothom, des de l’autoconsciència, que les ampolles de Gramona estan entre els millors vins escumosos del món.

Molts dels missatges que ens van arribar fan referència al poder de comunicació de Xavier Gramona, fonamentat en la seva sinceritat i valentia. Aquestes qualitats personals es fonen amb les qualitats de la casa, de la família, amb l’ADN a què el mateix Xavier citava per parlar de les llargues criances.

El Xavier va ser capaç de recollir, de catalitzar i fer conèixer les qualitats, no només dels vins escumosos de la família, sinó d’una varietat històrica, del Penedès com a terra de grans vins, de les aromes i textures dels vins escumosos envellits, del valor de l’atreviment i del que darrerament es coneix com a «empoderament» i que és la força de desfer-se de complexos i prejudicis que pesen i fan nosa.

El camí de Gramona és llarg. Fa més d’un segle que va començar i, entre tots, el caminarem molt temps més. El Xavier s’ha convertit en una fita en aquest camí, que ens recorda d’on venim i ens ajuda a anar entenent cap on volem anar.