La vaca de l’Albera viu gairebé en total llibertat i basa la seva alimentació en la vegetació dels boscos i prats que té al seu abast. La seva població es concentra en el Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera, al nord-est de l’Alt Empordà. Va formar part d’aquest paisatge durant segles. Ja se la cita l’any 1148 en un document on s’atorgaven els drets de pastura als monjos de Vallbona.

Es tracta d’una raça autòctona catalana, forta, resistent, àgil i de petita estatura amb unes extremitats fortes i articulacions ben definides que li permeten desplaçar-se per terrenys molt accidentats i, tanmateix, li proporcionen una ràpida adaptació a la nostra granja biodinàmica, on les vaques comparteixen espais amb altres animals, que com elles provenen de diferents parts del territori català, i tenen un rol important en el dia a dia de les tasques que es duen a terme a les nostres terres. Tenim els cavalls que utilitzem per llaurar; abelles que són bio-indicadors, pol·linitzen els nostres boscos i marges de vinya i fabriquen mel; les ovelles ripolleses que mantenen les nostres cobertes vegetals a les vinyes, i els falcons pelegrins que només s’estan a la granja quan són ben petits per ajudar-nos a controlar les pèrdues de raïm a les nostres vinyes abans de la verema.

Aquestes vaques, són unes desbrossadores naturals de boscos i, per tant, molt útils en la prevenció d’incendis. La seva dieta se centra especialment en branques, rebrots, fruits dels arbres i herbes. Dit d’una altra manera, s’alimenten amb restes que troben al terra dels boscos i prats, i alhora, el seu pes aixafa el sotabosc, cosa que resulta molt útil en cas d’incendi. No podem oblidar que el Penedès té un clima mediterrani, i malauradament, els incendis són cada vegada més freqüents.

Amb les pastures no s’eliminen els incendis, ni de bon tros, però sí que han demostrat esdevenir claus per afrontar la lluita d’aquests. El que diversos estudis han resolt és que herbívors, com la vaca de l’Albera, són molt útils en l’ajuda a la prevenció i contra l’expansió dels incendis, ja que la feina de neteja que fan durant tot l’any redueix significativament la càrrega de combustible i, que en cas que s’arribi a generar un incendi forestal, avançarà més lentament i reduirà la superfície cremada, és a dir, facilitarà la tasca dels equips d’extinció.

La seva aptitud càrnia no rellevant l’ha fet una raça en franca regressió. La producció de vedells és molt pobre, una cria cada dos anys. El cens actual arriba a poc més de 400 exemplars, la qual cosa les situa en perill d’extinció.

Des de l’any 2012 a Gramona comptem amb la seva inestimable contribució. Un petit ramat s’encarrega de netejar els boscos que rodegen les nostres vinyes, i aporten vida i equilibri a les nostres terres. Amb la seva presència ens esforcem per fer realitat un dels tres principis bàsics de la biodinàmica: afavorir la interrelació dels regnes mineral, vegetal i animal.

Amb la bonyiga fresca de les vaques prenyades fem el preparat 500 i el Maria Thun. Els excrements es deixen madurar dins de banyes soterrades a uns 50 cm de profunditat.

Els preparats s’utilitzen per a l’activació dels microorganismes del sòl i estimulen el creixement de les arrels principals i les capil·lars que afavoriran l’absorció de minerals. També reforça el procés de formació d’humus a la terra. El preparat 500 es realitza i enterra durant l’equinocci de tardor, es deixa madurar durant 6 mesos i es desenterra després de l’equinocci de primavera. S’aplica directament al sòl en tot el camp i, per fer-ho, es dissol en aigua i es dinamitza.

Vam acollir les vaques a les nostres terres a través d’un programa de recuperació. Aquí es troben còmodes. 12+1 vedells configuren el ramat actual, tots nascuts a Gramona.

Aquesta supervivent de l’Albera, que veu perillar la seva existència, ha trobat un nou aliat en el vi.