En el trajecte de la granja Gramona cap a Mas Escorpí, passem per la vinya Bourguignon. Si mirem en direcció al riu de Bitlles, veiem una paret de pedra seca que separa aquesta vinya de la Serreta, que queda una mica més amunt. El mur també suporta el desnivell del marge que delimita les dues vinyes.

Inserida a la paret, formant-ne part, hi ha una barraca de planta circular, més ampla de la base que de la teulada. Sobre la porta de fusta, una llinda plana, feta amb una sola pedra, trava l’obertura. Just al davant, trobem una petita feixa semicircular, una terrasseta minúscula, que hi facilita l’accés i que també funciona com a contrafort de la construcció. En aquesta barraca s’hi havien guardat les ampolles de vidre on feia la criança un vi dolç de raïm pansificat que elaboràvem fa un temps, amb el raïm collit a la vinya Serreta. Aquest vi feia la criança a molt pocs metres de distància dels ceps d’on s’havia collit el fruit.

El febrer de 2023, uns margeners mallorquins ens van ajudar a refer la barraca i la paret del marge. N’hi ha pocs d’aquests professionals, la tècnica de la pedra seca no és senzilla, cal experiència per fer, i sobretot per refer, construccions amb aquest mètode. A les nostres vinyes hi tenim murs i barraques de pedra seca i mirem de mantenir-les en el millor estat possible.

 

Origen neolític

És un sistema constructiu arcaic, d’una antiguitat aproximada de deu mil anys. La darrera onada d’edificació massiva amb pedra seca al Penedès es va donar quan la fil·loxera devastava les vinyes de la Champagne i proveir als productors francesos va esdevenir un molt bon negoci a la nostra terra. En aquest moment, calia tenir un aixopluc, tant per a les eines, com per les bèsties i les persones, perquè es treballaven vinyes cada cop més lluny del nucli habitat. Amb l’expansió, es va anar conquerint terreny per al cultiu, cada vegada a més altitud, i també va ser necessari formar terrasses en el pendent per fer-lo cultivable.

Les necessitats es van cobrir de la manera més ràpida possible i amb els elements més a l’abast. Aquesta és l’essència d’aquesta tècnica. Es pot definir com una estratègia de mínim esforç i màxim rendiment. Per fer el terreny apte per al treball s’ha de netejar de pedres grosses que poden malmetre les eines o fer nosa als viticultors. Aquestes mateixes pedres són les que es fan servir per pujar les parets de les diverses construccions, siguin murs, barraques o pous.

La tècnica es transmet per experiència directa. La tria de cada pedra és tan fonamental com la traça per fer-les encaixar. Hi ha diverses maneres de tancar i travar la construcció per fer-la sòlida. Una de les més habituals, i la que es va fer servir per a la barraca de la vinya Bourguignon, és la superposició de filades. Un cop pujada la paret i per aconseguir un tancament en cúpula, cal fer files de pedres planes i assegurar-les, sigui escairant-les amb una eina o bé suportant-les amb pedres més petites. Cada filada es col·loca una mica més endins que l’anterior, per obtenir una falsa cúpula. La volta del sostre s’acaba amb una o més lloses planes, anomenades «clau». La construcció es dona per conclosa cobrint-la amb terra i plantant-hi fixadors vegetals, com els lliris blaus, que ajuden a protegir l’edificació contra el vent i la pluja.

 

Part del paisatge, part de la vida

Les parets de pedra seca tenen diverses funcions. Per començar, delimiten el terreny i eviten el pas dels ramats pel mig dels camps. Quan formen feixes per salvar pendents, fan que l’aigua baixi de manera més lenta, fa més profit i es minimitza el perill d’esllavissada. Serveixen d’hàbitat per a petits animals i insectes i, sobretot, molses i líquens que omplen de vida la vinya. Ordenen i configuren el paisatge agrícola, alenteixen l’erosió i ajuden a retenir la humitat dels sòls. De dia, també acumulen l’energia solar i contribueixen a un microclima favorable per a la producció agrària. I tot i la poca alçada, protegeixen de les ventades. Pel que fa al material, hi senyoreja la roca calcària.   

A banda de la barraca de la vinya Bourguignon, a la nostra finca, trobem exemples d’aquesta disciplina arquitectònica tradicional al llarg de diversos camins, al bosc de la granja i a les vinyes Àgora, Dòlmen i la Serra.

El 2018, la UNESCO va declarar el principi edificatiu de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

A casa nostra, encarem la tasca de mantenir les construccions existents com una més de les expressions del nostre respecte a les generacions anteriors i de la voluntat de mantenir un ecosistema ric, funcional i conseqüent amb el territori.

 

Protegim el patrimoni

A més dels propietaris particulars sensibilitzats per aquest tema, hi ha diverses entitats que agrupen margeners i margeneres voluntàries que localitzen, cataloguen i sovint reconstrueixen edificacions de pedra seca. És el cas del Centre Excursionista del Penedès, que té una secció de pedra seca. En l’àmbit de tots els territoris de parla catalana, i fruit de la llarga trajectòria de diverses iniciatives locals, el 2015 es va constituir l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional que s’ocupa, principalment, de fomentar i coordinar molt especialment la salvaguarda del patrimoni arquitectònic popular de pedra seca. La pàgina Wikipedra, depenent de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, amb un funcionament completament voluntari i cooperatiu, inventaria, cataloga i recull informació sobre construccions de pedra seca al territori.

A Gramona compartim l’esperit originari dels constructors: l’aprofitament i cura dels nostres paratges amb els recursos que la terra ens ofereix. I celebrem totes les iniciatives que ajuden a conèixer i mantenir aquest important patrimoni cultural.