Després d’anys de predomini de negres, els grans vins blancs, generosos i escumosos surten del seu amagatall. Per primer cop, les bombolles d’un cava se situen en el podi dels millors vins. És temps de brindis.
Fa 25 anys cap cava ocupava els llocs d’honor de les guies de vins o dels articles de premsa, ja que ha estat tradicionalment considerat un vi de baix cost, amb poca capacitat de criança i ínfimes possibilitats de figurar entre els grans. Però el panorama ha anat canviat poc a poc degut al treball i a l’esforç d’uns pocs cellers, que des de fa anys, tot i anar a contracorrent, han apostat per caves capaços de competir amb els grans escumosos del món. Així ha tingut lloc una gran fita: un cava ha obtingut la condició de Millor Vi del país. Ha estat concedida per la Guia Peñín, la guia amb més pes dins el territori hispà, que parla d’aquest reconeixement com “un fet històric de gran transcendència, per obrir un nou camí dins el desenvolupament d’una denominació d’origen que lluita per donar suport a les elaboracions més sofisticades”.
Enoteca Gramona 2001, a la que descriuen com “una dignificació del cava de grans vols, una autèntica demostració d’excel·lència, complexitat i finor”, ha obtingut la puntuació més alta -99 punts, qualificació que han obtingut només cinc vins en 27 edicions de la Guia, que mai ha donat un 100- i és el millor escumós de la seva història. Des de Peñín descriuen aquest reconeixement com “la culminació d’un procés que es va iniciar fa molts anys al celler Gramona, la demostració de que l’aposta d’aquesta casa per les llargues criances havia d’assolir resultats mai abans experimentats”.
El camí fins aquí no ha estat fàcil, sinó el resultat d’anys de dedicació. Ara és quan els primers canvis comencen a ser significatius. I així passa en l’economia i la filosofia del sector. Per un costat, s’han començat a valorar els raïms, en cada cop més casos, a uns nivells que doblen i tripliquen els preus habituals, premiant especialment l’agricultura ecològica – que s’estén ràpidament-, les collites amb baixos rendiments i la verema manual. Per un altre costat, l’interès que el món del vi desperta ha crescut notablement.
Fa poc més de deu anys, els primers prescriptors i experts internacionals de vi començaven a reconèixer i escriure clarament que el cava podia ser un gran escumós i, per tant, un gran vi. Van ser alguns periodistes i crítics internacionals com Will Lyons al Wall Street Journal, Andrew Jefford a Decanter, Asimov al New York Times, o Michel Bettane, el gran crític del vi francès, en el seu llibre “Los 300 Mejores Vinos del Mundo” els que van començar a mostrar els canvis del sector. De fet, en els seus tastos de Gramona, eren considerats per tots ells com l’inici d’un canvi. Ho va dir Will Lyons el 2001: tot i que “ha costa més de 130 anys (…), sembla que alguns productors de cava finalment s’han guanyat el lloc a la taula dels millors vins escumosos”. Amb el temps, el missatge i l’esforç han calat també en mitjans nacionals com la Guia Gourmets, on un cava de Gramona s’ha tornat a posicionar en el podi dels millors escumosos per dissetè any consecutiu.
Avui aquest canvi en el sector, més evident que mai, és una realitat: Enoteca Gramona no només se situa entre els grans vins escumosos, sinó que és el millor vi del país.
