Cada inici de verema rebem als collidors. Cal repartir la feina a les parcel·les que ja tenen el raïm a punt. Com que és el primer dia, se’ls proporciona el material, a partir de l’endemà, però, cadascú es fa responsable dels seus estris. Tothom rep dues samarretes, un parell de guants, les tisores, la galleda… i un frontal.
El frontal és una novetat i sembla que ha arribat per quedar-se. Sempre començàvem a collir abans de sortir el sol, amb la primera claror. Aquesta és la primera verema que es fa de nit. Ens llevem ben d’hora, som a la vinya a les tres de la matinada i treballem fins a les dotze del migdia, a tot estirar. Persones i raïm ens estalviem el patiment del pic de la calor.
Els equipaments personals irradien 350 lúmens, per a les curses de muntanya nocturnes se’n recomanen 200, per posar un exemple. Com a il·luminació de suport, s’han bastit unes estructures per a cada remolc, amb una cinta lluminosa sobre la caixa, que permet que el carregador pugui treballar, i amb dos flexos que s’obren sobre les passades a banda i banda, per ajudar als collidors. Aquesta inversió la recuperarem en la intensitat de frescor i aromes que els vins d’aquesta anyada sumaran a les que defineixen els nostres vins escumosos.
Adaptació al canvi climàtic
Començarem a collir de negra nit, al cap d’unes tres d’hores començarà a sortir el sol i, quan la temperatura s’enfili, plegarem. Potser un any tenim sort i les pluges de la primavera ens han alleujat una sequera extrema. Potser les precipitacions són generoses i s’endarrereixen les primeres onades de calor. Sigui com sigui, amb la informació meteorològica recollida dia a dia, plantejarem uns horaris de treball compatibles amb el benestar de les persones i la qualitat del raïm.
El moment més fred de la jornada és poc després de sortir el sol. Es calcula que la mínima mitjana d’aquest juliol serà de 20 ºC, i a aquella hora, començarà a arribar el raïm al celler. Per preservar al màxim les aromes, en entrar la fruita la refredem a 12 ºC, aproximadament. Preveiem que gaudirem d’un estalvi significatiu d’energia elèctrica, per la simple raó que baixar vuit graus costa menys que baixar-ne trenta, i que molt probablement podrem fer premsada directa, un luxe per al most dels nostres futurs vins escumosos.
La delicadesa del raïm blanc
En pondre’s els sol comença a baixar la temperatura. En les set o vuit hores que transcorren des de la posta fins que comencem a collir, la fruita té temps de perdre l’escalfor acumulada. El raïm blanc, en general, té una pell més prima que el negre i pot trencar-se amb més facilitat si es manipula en calent, atès que amb la calor la pell es dilata i es torna més fràgil.
Collir de nit, amb temperatures més baixes, afavorirà que les diferents varietats arribin al celler amb els grans sencers, sense perdre most ni patir oxidació ni l’inici indesitjat de la fermentació. Amb aquesta nova manera de treballar, preservem al màxim les aromes fresques de fruita blanca, cítrics i flors que ofereix el vi base dels nostres escumosos i que conserven tot i la llarga criança.
Aprenentatge i resiliència
Els darrers anys de sequera extrema hem après que si volem continuar elaborant escumosos de qualitat, cal que emprenguem accions de resiliència, que canviem la manera de fer per adaptar-nos al canvi climàtic. Exercim poda de respecte, plantem amb dissenys en línia clau, investiguem amb encoixinats vegetals diversos sobre la terra de la vinya i, ara, collim de nit. Totes aquestes pràctiques van dirigides a guanyar-nos la vida amb la terra, tal com ho han fet les generacions que ens precedeixen.
Mentre tinguem temperatures extremes a l’estiu, estem segurs que molts dels nostres veïns i companys també ens seguiran en la collita nocturna, com el David Altés, un dels membres d’Aliances per la Terra que ens acompanya cada matinada en la culminació de la feina feta aquests mesos.
És una feina dura, però de les que ens agraden. I, enguany, amb el silenci de la nit, la gaudim sota les estrelles.
