Des de feia anys Aquella Guia ens puntuava entre els millors caves, mai el millor. La teoria del firmant i tastador d’Aquesta Guia era que els caves havien de ser joves, frescos i afruitats. En cap cas havien d’aspirar ni intentar la proesa de les llargues criances dels icònics escumosos de França.
Aquella Guia era la més reconeguda del país i els aleshores responsables d’aquesta no van assistir al primer tast vertical que Gramona feia a Madrid, i on vam compartir la nostra teoria de la capacitat del cava per ser un gran vi escumós. Era la primavera del 2008. La presentació i el tast dels nostres Celler Batlle i III Lustros de diverses anyades va ser tot un èxit.
Ens va quedar l’espina d’Aquella Guia, així que els vam trucar a l’endemà. Van accedir a fer-nos un forat a la seva agenda i ens vam reunir informalment a les seves oficines del Viso, a Madrid. Ens vam presentar amb dues ampolles: un Celler Batlle del 1997 i un del 1998. El Sr. Peñín ens va rebre i aviat va demanar al seu equip que preparés un tast a cegues amb els nostres caves i unes ampolles de champagne que guardaven a la nevera.
El nostre amfitrió va escoltar les nostres tesis sobre perquè un cava podia tenir la capacitat d’evolucionar llargs anys cap a l’excel·lència. Ho va entendre, però el tast a cegues va ser definitiu. El Sr. Peñín i el seu equip de tast van preferir els nostres Gramona davant els champagnes d’alta gama que, sense nosaltres saber-ho, acabàvem de tastar.
A l’any següent, Aquella Guia resava per primera vegada, “Amb un cava de 10 anys, Gramona obté l’expressió dels millors champagnes”. Els mitjans especialitzats del país van començar a reconèixer les possibilitats del cava, el que nosaltres anomenem “el canvi de paradigma”. Des d’aquella trobada, els equips de tastadors han canviat, la direcció d’Aquella Guia també. No obstant, seguim sent aquell cava millor valorat. El que trenca amb allò establert.
Xavier Gramona