Corria l’any 1870 quan la fil·loxera arrasava la vinya europea de nord a sud. Es va tardar més d’una dècada a trobar solució a aquesta plaga i més anys encara a poder aplicar-la: replantar sobre peu americà, que era immune a la plaga. El Pirineu va protegir la vinya espanyola durant gairebé 20 anys. Quan la fil·loxera va traspassar aquesta barrera natural, ja es coneixia el remei.

Els cellers francesos havia desenvolupat vastos mercats de vi tranquil i escumosos embotellats. Això es devia a la seva perícia, a l’expansió de la seva cultura i al comerç (La Cort del rei Lluís XIV, el colonialisme, l’imperialisme). En temps de fil·loxera necessitaven vi per abastir aquesta demanda. Sabut és que des de Bordeus van anar a buscar vi a La Rioja i que van ensenyar als cellerers locals a “adobar” els seus vins negres, que serien enviats a França en bótes, fent un llarg viatge des de l’estació de ferrocarril d’Haro.

No és tant sabut que els cellerers del nord-est de França (Champagne), necessitats de vi blanc, buscant proveïdors recalessin a Catalunya. Coneixien bé la regió, doncs hi compraven gran part del suro que aleshores utilitzaven i que provenia de la indústria surera de Girona.

Pau Batlle, fill de Josep, cellerer i majordom d’una finca a Sant Sadurní d’Anoia, va ser contractat per negociants francesos, entre d’altres joves de la zona, per a la selecció i compra de vins blancs que havien de ser enviats en càrregues o barriques de 600 litres cap al nord, amb destí a la Champagne.

Pau aviat va veure una oportunitat. Aleshores “Les Amèriques” compraven vi a granel pagant 6 cèntims la bóta; els veïns francesos pagaven 60 cèntims per ella. El negoci era fer vi i vendre’l als champenoise. Així va ser instruït pels seus clients en l’art de seleccionar i afinar els vins.

El 1881 va poder fundar el Celler Batlle. Avui, després de més de 100 anys d’aquesta data, la cinquena generació recordem que de nens havíem trepitjat raïm al mateix celler que el nostre besavi havia construït.

Anys més tard, Pau va comprar la finca on havia treballat el seu pare i on ell mateix havia sigut aprenent: La Plana, que dóna origen als nostres III Lustros, Celler Batlle i Enoteques.

120 anys després de la construcció del primer Celler Batlle, la família va decidir traslladar les instal·lacions de vinificació, fins aleshores ubicades al centre de Sant Sadurní, a un nou edifici rodejat per les vinyes de La Solana, properes al poble. Un nou celler on explorem diversos aspectes de desenvolupament ecosostenible, arquitectura bioclimàtica i integració paisatgística.